31 de gener 2007

Patrons tan en els cervells com en les màquines

Flor amb una forma que recorda un cervell

Johnson exposa la pujada dels algoritmes que busquen patrons en els software emergent. Explica que estan en camí de transformar-se en un dels mecanismes basics del gran dispositiu de Goldberg per la vida social moderna, tan comuns a tots nosaltres com els algoritmes tradicionals, la oferta i la demanda, la democràcia representativa o els comicis electorals. Diu que ens haurem d'acostumar a les 'mans invisibles' en busca de patrons ja que cada vegada tindran més protagonisme

El nostre cervell
-Cervells van arribar a ser el que són a partir d’una forma primitiva de trobar patrons.
-El futurista Ray Kurzweil “ Els sers humans estem molt més capacitats per reconèixer patrons que per pensar a través de combinacions lògiques, confiem en aquesta habilitat per a la majoria dels nostres processos mentals. Majoria d’operacions neuronals, compensa problemàtica velocitat”. Així doncs, no tanta diferència entre persones i màquines en aquest aspecte.
-Problemàtica amb respostes seriades per part dels ordinadors.
-Ment computa analisis, els emmagatzema i després els compara i realitza conclusions.

Sembla ser que ens trobem molt lluny d’ordinadors amb autèntica capacitat de conèixer. Steven Johnson explica que podràn ser més intel·ligents però de la mateixa manera que el sistema inmunològic o la ciutat s’hi tornen, no de la menera que ho fa un nen. En la comunitat de la intel·ligència artificial la diferencia entre home i màquina és qüestió de forma o de rang.
A partir de la Intel·ligència Artificial les màquines poden detectar patrons i com que aquest fet també es pot aplicar a temes artistics com la música es pot realitzar la pregunta de fins a quin punt és problemàtic que aquestes només escoltin literalment. En aquesta posició extrema en què poden sorgir preguntes respecte la utilitat i limitacions en característiques pel que fa a homes i màquines és on es pot començar a definir quin serà el futur del software.