31 de gener 2007

Emergència i Intel·ligència Col·lectiva

Johnson realitza la pregunta de si la web aprèn i de si realment portarà a una consciència holística, global i única que ens unirà a tots. Explica que ell no té prou capacitat per respondre però si que fa aclaracions al respecte i introdueix opinions de diferents autors.

Explica que la web no deixa de ser una suma de dades interconectades: ens pot fer més intel·ligents però no es convertirà en un Ent conscient. Robert Wright parla d'un cervell global, Bill Joy i Ray Kurzweil d'arribar a una consciència en el pròxim segle i en Arthur C.Clarke i Matrix es pot entendre la idea de web relacionada amb un gran cervell.

La idea d'unió de cervells individuals connectats entre ells pel llenguatge digital de la web ens portaria a la Noosfera de Teilhard de Chardin.

Wright i l'explicació de les ciutats podria ser l'estrena del mateix fenòmen portat a la web que seria el sorgiment de la Macrointel·ligència.

Problemàtiques que es troba la web:

-Dificultats en la organització. Com més informació rep, més dificil és trobar-la. Steven Pinket a “Com funciona la ment” compara el cervell i internet dient que el primer no deixaria que la informació vagues. La informació sempre ha d'existir en aquest per fer quelcom, fet motivat en el cervell perquè les cel·lules estan en el pròpi barco reproductiu. El que passa a internet es que no existeixen intensius per anar contra els interessos col·lectius.

Explica que per establir un ordre són necessaires autoorganitzacions en formes específiques que puguin aproximar a la intel·ligència col·lectiva. Diu que cal fer modificacions en l'arquitectura bàsica amb una retroalimentació entre elements per la unidieccionalitat de la web. I que d'aquesta manera es pugin acceptar els augments d'escala i que no existeixi un ordre de nivell superior. 'Alexia Internet' de Brewter Kahle és una proposta que va en aquest sentit, no canvia els protocols però intenta solventar aquestes deficiències de la web. Johnson ho considera com la millor instantània de la Intel·ligència Col·lectiva.

Alexia

Utilitza tecnologia collaborative-filtering per construïr connexions entre llocs basats en el tràfic d’usuaris.
-1era idea: Prendre instanànies d’Internet per els futurs historiadors. Indexar-les.
-2ona idea: Utilitzar mateixa base de dades a surfers ocasionals. Quan es trobaven e404. Era una barra d’eina que s’activava al navegador.
-3ara idea: Poder visualitzar contingut relacionat amb el que s’està veient. Les associacions no són el treball d’una consciència única, sinó la suma total de milers de decisions individuals, una guia en la web que es crea seguint el rastre d’un número inimaginable de rastres. Com més persones, més sentit té.

La seva intel·ligència està basada en buscar patrons i després informa dels ratings(no és agent de recomenacions, simplement informa de les relacions). No necessitat sensibilitat.

Un software com Alexa intenta emular el saber popular de la pràctica de l’intercanvi d’informació que té lloc en els carrers dels barris, inclus si són veins. Aquí una altra referència a l'evolució comentada a l'estil de les ciutats.

Telèpates


Les persones tenen capactiat de telepatia . La pregunta que proposa Johnson és si és específic de la nostra intel·ligència social o acaba sortint a un determinat moment de l’evolució intel·lectual? Rizzollati parla del fenòmen de les neurones en mirall que fan el que veuen. Així doncs es tracta que d'aquesta manera és com existeix una forma particular de connexió cerebral.

Els altres

S'ha d'entendre que cadascu té un pensament limitat i que existeixen altres pensaments vàlids. Es parla que va existir un augment del cervell per la lluita amb intel·lectes socials pels privilegis reproductius. S'explica que en comunitats sobredimensionades van arribar massa aviat i que per això ara vivim en grups dins grups (preparats per 200 individus al voltant: comunitats petites)

Es pot entendre que ha existit un increment de les capacitat del cervell per l’emergencia, el fet de veure conductes i patrons de comportament grupal. La qüestió és que tan les ciutats com la web necessiten autoorganització.

Els mecanisme de retroalimentació van permetre fa molt de temps construÏr teories respecte les altres ments. Ara s'ha arribat al punt de crear software capaç de desenvolupar una teoria de les nostres ments. Programes dedicats a individus que sapiguen determinar els gustos, interessos... de cadascun.

Interfície

En les interficies funcionen tan bé les metàfores espacials pel don natural del pensament amb l'associació (el fet de reconeixament de patrons). D'aquí s'observa també la importància del fet visual. Les interficies generalistes per la seva no retroalimentació es poden calificar d'autistes.

Futur per software intel·ligent

Johnson explica que el software desenvoluparà models subtils i evolucionats dels nostres estats mentals individuals, aprenentatge que sorgirà d’un sitema ascendent. Es tracta de la personalització creada per múltiples grups.

-Patti Maes al MIT treballa amb software interactiu. (Collaborative-Filtering)
-Es tendirà a aplicacions més senzilles
-Existirà un aprenentatge que funcionarà en paral·lel
-Wright parla de la possibilitat d'una història tipus 'Tria la teva història' que arribara fins a un final desconegut, no previst i molt personal.
-Les persones podran decidir el que veuran i quan. Publicitat a partir del coneixement que estigui emmagatzemat sobre la persona.
-Futur dels mitjans amb una convergència de vídeo, àudio i text. Tormenta final de les cadenes dels mitjans de comunicació i multiplicitat d’opcions.
-Creu que hi haurà ordenació per les ciutats construïdes a partir de patrons de conductes locals. Entre interessos compartits.
-Baixarà la visibilitat.
-Grups que es desenvoluparan com amb el Moho de fang. La web aportarà les metadades que possibilitaran la autoorganització d’aquests grups.
-Existiràn mapes comunitaris de tot l’entreteniment