31 de gener 2007

Ciutats com a organismes superiors

Imatge zenital de Barcelona proporcionada per Google Earth

Steven Johnson explica que les ciutats poden ser vistes com a organismes a un nivell superior. Tot això, tenint en compte que les persones intel·ligents provoquen patrons socials més complexos que les formigues. Entén que aquestes es regeixen sobre una escala milenària més enllà de la nostre quotidiana supervivència diària.

Els humans només veuen part del superorganisme de la ciutat i també ens és difícil observar la nostra contribució com passa amb el tema del canvi climàtic. Johson exposa el cas dels gremis de florència per iniciar l'explicació de si les ciutats aprenen i tenen una determinada consciència. Relacionat amb aquest fet està la idea segons Lewis Mumfort que la ciutat està equipada per emmagatzemar i transmetre bens d’una civilització. S'acaba realitzant el paral·lelisme de la ciutat com a interficie (barris) de diferents necessitats.

Johnson exposa: "Les ciutats reuneixen les ments i els hi assignen un lloc coherent. Els Sabaters s’instal·len aprop d’altres Sabaters, i els fabricants de botons igual. Les idees i els bens flueixen dins d’aquests conglomerats en una « polinització creuada » productiva, assegurant que les bones idees no morin en l’aïllament rural. EL poder resultant d’aquest emmagatzamatge de dades és evident en els assentaments humans tempraners de gran escala, situats en la costa sumeria i en el vall de l’Indo, que daten de l’any 3500 a.C. d’acord amb alguns registres, el cultiu de gra, l’arada, el torn d’alfareria, el barco de vela, el telar, la metalurgia del coure, l’abstracció matemàtica, l’observació astronòmica exacte, el calendari, son tots invents sorgits durant els primers segles d’existencia de les poblacions urbanes originaries. És possible, inclus probable, que grups o individus més aïllats hagin desenvolupat tals tecnologies abm anterioritat, però no van arribar a formar part de la intel·ligència col·lectiva de la civilització fins que les ciutats no van començar a emmagatzemar-les i transmetreles."

També es parla del creixement de les ciutats al voltant del 1000 d.C. segons Lynn White i lde la capacitat humana de dominar els fluxes energia (retroalimentació).

Mumford a « La ciutat de la història » explica que no creu en la retroalimentació i en les mega-ciutats. Creu que les associacions ecològiques arriben a un climax, i que més enllà d’aquí no és possible creixement sense deterioració. És interessant aquesta visió ja que mostraria una visió en contra de les mega-ciutats que s'estan formant per exemple a l'Àsia i que han estat explicades per exemple per Castells.