31 de gener 2007

Futur: canvi en l'economía i la política

Johnson explica que la majoria de moviments progressistes s’adequen perfectament als sistemes adaptadors autoorganitzats. Un exemple són els moviments de protesta a l’OMC que tenen aquesta estructura sense líders. Tot i així, com formigues, necessari descansar sobre fortes regles.

Tot i la revolució digital com a revolsiu de les ciutats, les ciutats autoorganitzada continuen sent importants. Oliver Selfridge per exemple treballa per solucionar la problemàtica de les congestions de tràfic, el fet d'optimitzar els semàfors.

L'emergència es pot aplicar a tots els àmbits. Johnson deixa una sèrie de preguntes obertes:
-Pot entendre’s en noves direccions?
-Els ordinadors es tornaran conscients?
-Els nous moviments polítics seguiràn aquesta tendència?
-Hi ha un quart estadi que ens portarà més enllà dels telepates?
-Hi ha un cervell global en el futur? Ens reconeixerem en ell?

La idea és veure fins a quin punt s'ha d'abandonar el control que existeix actualment. Fins a quin punt pot funcionar un sistema a l'estil dels que s'han construït a petita escala per l'entreteniment i l'educació. Es planteja si són possibles noves escales, noves revolucions... que deixin en res l’Era Industrial.