31 de gener 2007

Autoorganització

Respecte l'autoorganització existeix el gran problema de determinades persones que s'escapen bastant del que seria el desitjat per un bon funcionament del sistema. Són els anomenats Cranks (Teorics conspiració, llibertaris furiosos, evangelistes… que a més tendeixen a la seva temàtica). En el mon real existeixen termoestats socials i és bo que n'existeixin en el virtual com són les votacions de moderacions (una sèrie d'inputs, de comentaris que valorin...).

En les comunitats es pot trobar una flexibilitat i una capactitat de resposta que contrarresta a l’absència dels mitjans. De totes maneres es pot entendre que l'hipertext i les comunitats virtuals es troben encara a la meitat del camí respecte la interactivitat.

Un bon exemple d'autoorganització

La Universitat d'Holanda amb la pàgina SlashDot.org és una comunitat genuïnament autoorganitzada i amb una bona retroalimentació. Els seus objectius són els següents:
-Promoure la qualitat
-Tan llegible com sigui possible. Al màxim de persones que sigui possible.
-No demanar temps a moderador.
-No permetre massa importància a un moderador.

Passos a seguir per aconseguir-ho:
-Combinació retroalimentació positiva i negativa.
-Aleatorietat estructurada
-Interacció entre veïns
-Control descentralitzat
-Colònia formigues
-Democràcia Virtual (Tribunal)
-Quan es té Estatus de moderador es poden calificar les contribucions però només durant un temps. Aquest fet és semblant al de la política en el qual s'entén que és positiu que vagin variant els partits que governen.
-Com més interès es desperta, més Karma es té.

S'observa com el sistema s'utilitza per trobar futurs moderadors i com s'introdueix l'escassetat que dóna valor. En aquest cas s'ha acabat veient que el filtratge aconsegueix augmentar la qualitat en gran mesura.

Interactivitat de 2a generació (rating):
Amazon
Epinions
Ebay ( productes i venedors)
Softonic

Es creu que en un futur totes les webs es podran connectar a un sistema de calificació. Tot i així existeix el risc que es mostra a 'The Control Revolution' d'Andrew Shapiro per l'excessiva personalització (no sorpresa) o el 'Daily Me' explicat per Nicholas Negroponte.

Pel que fa a l'evolució tecnològica es pot veure que s'hi està a prop però per altra banda existeix un gran pensament grupal sobretot pels mitjans de consum massiu. S'observa per exemple una tendència a la dictadura pel fet de si els moderadors valoren més per afinitat que per qualitat. Llavors es queda relegada la opinió minoritaria i no es surt de la situació actual.

McLuhan ja parlava de que la televisió i els partits polítics tenien la intenció de captar l'usuari mig i amb Baudrillard podem veure la opinió crítica d'Internet pel que fa a que tothom acaba estant d'acord. Així doncs. es tracta que els moderadors no actuïn només per l'usuari mig, sinó que facilitin la possibilitat d'aconseguir que es valorin el màxim de respostes possibles, també les més controvertides (i sempre contra spam). Així doncs, no és fàcil però es possible l'autoorganització correcte.

Johnson relacionat amb això observa a Genifer Flowers que parla d'una comunitat ordenada i fortament centrada en valors compartits. I també a Usernet amb la seva fantasia multicultural.
Wiener parla de sistemes retroalimentats que adopten totes les formes i tamanys. Es tracta de canviar les regles i aquests varien.