21 d’abril 2011

Emergint a Roger Guillamet

Els articles relacionats amb l'Emergència han estat traslladats a www.rogerguillamet.com

30 de novembre 2009

Poder compartit de manera horitzontal

"Estaran obligats a practicar el poder compartit, el poder horitzontal"

Manuel Castells - Comunicación y Poder

12 d’abril 2009

Emergència en el moviment anticapitalista

Segons els altermundistes de l’Estat l’important és tenir un pla organitzatiu per fer (ser) el canvi que volen realitzar. Volen aconseguir una fluïdesa a través de la xarxa d’Internet; la xarxa de relacions socials, amistats, companys, família...

La idea és crear grups d’afinitat per l’acció directe o projectes en comú. Grups de 40 a 1000 persones que siguin espais de decisió per després traslladar el decidit a un grup major. El primer nivell és la persona individual, llavors els grups d’afinitat, l’assemblea territorial, la xarxa sectorial, la territorial...

Els canvis a realitzar són importants perquè tenen el pensament d’oferir una alternativa a la construcció actual de la societat. Comparteixen la idea (corroborada fa poc a Estats Units) que els canvis importants es creen des de l’arrel.

03 de desembre 2007

Nexus

El llibre Nexus mostra com una mateixa organització interrelacionada d’elements es troba present en molts àmbits de la nostra realitat. Els estudis respecte aquest fet van començar cercant una explicació al fet de relacions interpersonals que explica John Guare, segons el qual només sis persones de contacte ens separen de qualsevol altra ciutadà del món (aquest seria el 6è). La idea pren forma en el concepte de Piccolo Mondo, un conjunt de nombroses relacions fortes i dèbils (aquests són importants en el moment de desaparició de les fortes per tornar a l’equilibri) en què les relacions de llarg recorregut aconsegueixen que cada element estigui molt pròxim a qualsevol del conjunt. El Piccolo Mondo pot ser visualitzat en les xarxes socials, les neurones, el llenguatge, els bacteris, els grups d’insectes, a Internet... i en cert sentit a disciplines com la història. Hi ha diferents tipus de Piccolo Mondo, per exemple les neurones no postren una estructura tan aristocràtica (connectors amb una gran importància i gran nombre de connexions) com la d’Internet. L’estudi d’aquests ofereix grans possibilitats en immensitat de camps davant problemàtiques com la seguretat de la xarxa o la lluita contra la difusió del virus de la SIDA. Important per entendre com funcionen les xarxes socials en les quals punts forts asseguren una connexió important dels punts més dèbils. Clau davant la intenció de crear un servei important a la xarxa, necessari que es trobi allunyat del centre d'actuació de l'altra punt fort que representa la competència.

Robert Laughlin i David Pines a The theory of everything expliquen la potencialitat del camp d’estudi ‘L’interès fonamental de la física teòrica no és trobar equacions clàssiques, catalogar i captar les diferents formes de comportament emergent, com en la potencia, la vita mateixa. Estudi de la matèria adaptiva complexa. Estem assistint actualment al passatge d’una ciència antiga estretament lligada al reduccionisme, que té com objecte la matèria adaptativa complexa… i que amb el temps representarà un trampolí de llançament per noves descobertes, nous conceptes i noves consciències’

27 de novembre 2007

Roberto é Dio


Roberto, el meu company de pis, m’ha explicat quin va ser el seu projecte final de carrera. Es basava en una xarxa neuronal de vida artificial. El tema es troba directament lligat al tema de l’emergència i és idoni per poder explicar el funcionament d’aquests.

Treballava en un espai virtual en el qual simulaven individus artificials on cadascun d'ells representava una xarxa neuronal. La xarxa neuronal es pot comprendre com una pregunta respecte una funció (per exemple si és parell o senar) on l’individu és el que ofereix la solució. Cadascun dels individus té una energia, un pes, un genoma i una qualitat.

Amb l’algoritme 'Best Propagation' es cerquen els pesos adequats, es sumen els inputs i es multipliquen pel pes definit a l’atzar. A partir de les operacions amb els Inputs es cerca un output de la xarxa pròxim a l’output real (que al màxim al valor real)

El projecte es basava en entrenar xarxes neurals per a quedar-se amb els individus més òptims (major qualitat) a mesura que passen generacions (cicles): els millors emergeixen (continuen) guanyant energia, agafant-la dels altres. Venia a ser com una clonació ja que tenien fills sols, com més puntuació tenien tenien més probabilitat de tenir-ne.

Roberto està prou satisfet del projecte que va realitzar, tot i que com sempre podria haver sigut millor “m’hagués agradat tenir 5 milions d’individus”. Una de les conclusions que ha tret en Roberto del treball amb intel·ligència artificial és la importància d’individus de segon nivell (no només són importants els millors) ja que mutant es poden convertir en els millors. Per finalitzar, una altra de les frases taxatives és “Som així per atzar”.

31 de gener 2007

Futur: canvi en l'economía i la política

Johnson explica que la majoria de moviments progressistes s’adequen perfectament als sistemes adaptadors autoorganitzats. Un exemple són els moviments de protesta a l’OMC que tenen aquesta estructura sense líders. Tot i així, com formigues, necessari descansar sobre fortes regles.

Tot i la revolució digital com a revolsiu de les ciutats, les ciutats autoorganitzada continuen sent importants. Oliver Selfridge per exemple treballa per solucionar la problemàtica de les congestions de tràfic, el fet d'optimitzar els semàfors.

L'emergència es pot aplicar a tots els àmbits. Johnson deixa una sèrie de preguntes obertes:
-Pot entendre’s en noves direccions?
-Els ordinadors es tornaran conscients?
-Els nous moviments polítics seguiràn aquesta tendència?
-Hi ha un quart estadi que ens portarà més enllà dels telepates?
-Hi ha un cervell global en el futur? Ens reconeixerem en ell?

La idea és veure fins a quin punt s'ha d'abandonar el control que existeix actualment. Fins a quin punt pot funcionar un sistema a l'estil dels que s'han construït a petita escala per l'entreteniment i l'educació. Es planteja si són possibles noves escales, noves revolucions... que deixin en res l’Era Industrial.

L'emergència en les empreses

És interessant l'intent d'utilitzar el fenòmen de l'emergència en una empresa ja que sempre s'ha d'estar pendent de l'aleatorietat present en els negocis i més amb els canvis característics del S.XXI. La idea és aconseguir una estructura tan horitzontal com vertical, semblant al comentat en el post sobre l'autoorganització. Cal aconseguir una implicació per part de tots els membres de l'empresa en aspectes com són les opinions per canviar quelcom o com és la possibilitat d'incrementar recursos. És important també el fet de que l'empresa aconsegueixi la màxima informació sobre els treballadors (hores de treball, dedicació en tasques...) per poder actuar en conseqüència (un cop més l'autoorganització). Podem observar com hi ha empreses que treballen amb aquest fenòmen, com és el cas de la companyia Australiana de Software TCG (Taiwanese Acer Group i Sun Microsystems). A E.U.A ha sorgit també el diari de teoria de gestió ‘Emergence’.